miércoles, 5 de febrero de 2020

O D’OVIDI MONTLLOR – RAFAEL AMOROS AL CENTRE DE CULTURA D’ALCOI


RAFEL AMORÓS – L’EMOCIÓ EN LA FORMA

Per Joan J. Soler Navarro (*)


Cinc, son les qüestions que ens conviden en Albaida a visitar l’estudi de Rafa Amorós. Ha estat discipul d’altre pintor albaidí com va ser Francesc Messa; volem conèixer el pas i formació d’Amoros pel Mas Sopalmo al costat d’altre Mestre de la pintura valenciana com ho és Antoni Miró; que ens parle d’eixe tándem format amb el matemàtic Joan Olivares amb qui ha fet realitat més de mig centenar de rellotges de sol; entrar la Llotgeta que visitarem tot seguit com espai cultural a Albaida, per acabar endinsant-nos en l’obra escultòrica d’Amorós.  



Rafael Amorós Va nàixer al món de la plàstica contemporània de la mà de l’amic i artista Francesc Messa allà per l’any 81 del passat segle, i des d’aleshores l’univers de la creativitat m’ha resultat un espai obert i molt ric, un lloc que em permet experimentar (sempre està el cuquet de veure que passarà amb els materials, formes i conceptes) i expressar tot el que sent (dubtes, temors, alegries, inquietuds, sentiments,…) lliurement.

La seua formació va ser quasi bé lliure, ben bé autodidacta. Això de sotmetre’s a horaris i torns sempre li ha resultat bastant complicat i com d’un primer moment, tenia clar que no volia dedicar-se a la docència, no es va preocupar per obtenir cap títol que diguera que estava preparat per a ser pintor. De les lliçons de Messa, va passar per diverses acadèmies a València i també per BBAA de Sant Carles, on assistia a les classes que l’interessaven.

Ha participat en cursos de fotografia amb Josep Vicent Monzó i ha estat per escoles de gràfica tant de Barcelona (Escola Internacional de Gravat a Calella), com de Madrid (al taller del gravador romanès Pavel Radoulovsqui a l’espai la Cuarta Pared) i pels tallers d’estiu de gràfica a Pastrana, Guadalajara”.



MAS SOPALMO – ANTONI MIRÓ
Per parlar del seu pas pel Mas Sopalmo, ens presentem a casa d’Antoni Miró, recorrent els espais i recordant… També li preguntaria a Antoni Miró pel pas d’Amorós per sa casa.

Rafael Amorós va viure al mas Sopalmo de l’artista alcoià Antoni Miró on li va ajudar en l’edició de gravats. Va aprendre molt i, a més, seguia realitzant la seua tasca artística. Com aquell qui no vol, el seu treball s’influencià del món plàstic d’Antoni, i ara, passat el temps, li resulta ben curiós el que va escriure el crític d’art Rafael Prats Rivelles per a una exposició que va fer a Almussafes en febrer de 2001:

“No és una simple anècdota, per exemple, que l’albaidí Francesc Messa fos qui l’introdueix en l’univers de la creació. Ni tampoc és una simple anècdota la relació amb l’alcoià Antoni Miró. Qui conega la personalitat d’ambdós artistes sabrà la gran diferència que hi ha entre les seues respectives actituds envers el fet artístic. Esquematitzant, podríem referir-nos al món un tant caòtic del primer i al cosmos força ordenat del segon. Aquest doble punt de partida resulta fonamental per tal de comprendre el treball del nostre artista. Un treball que s’inscriu dins de les coordenades amb les quals, arran de l’esgotament dels radicalismes, s’arribà a l’emoció regulada o l’intel·lecte emocional”.

Assenyalem aquest fragment perquè és clau en la seua obra per la influencia d’aquestes dues personalitats.




RELLOTGES DE SOL  

Per parlar dels rellotges de sol i del tàndem Joan Olivares – Rafael Amorós, ens presentem a Ca les Senyoretes d’Otos on es trobem amb el matemàtic, físic, gnomònic, i escriptor Joan Olivares.

Al mes de setembre de 2016, s'inaugurava al Jardí de l'Àgora de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, una altra obra de la mà de Rafael Amorós i Joan Olivares, un Rellotge calendari solar equatorial-polar en commemoració del 25 aniversari de la universitat.

Joan y Rafael ens esmenten algunes altres poblacions on podem trobar els seus Rellotges de Sol, institucions i col·leccions en les quals també en podem trobar. Ens desvetllen quan començà la relació científic-artística entre el gnomònic Joan Olivares i l'artista Rafa Amorós. Ens parlen  a l'hora de preparar els Rellotges de Sol... com s’organitzen, qué elaboren en  primer lloc, si necessiten conèixer l'espai i calcular sobre el terreny; on comença i acaba la part tècnica i on comença i acaba la part creativa.




LA LLOTGETA.
Enregistrem a la Llotgeta per parlar-nos de l’espai cultural. Fem un repàs de totes i son moltes les activitats cultural que s’han celebrat a La Llotgeta. Però la Llotgeta és sobre tot, l’estudi i el laboratori de formes de Rafael Amorós.

Ens parla dels anys 80 en la pintura, posteriorment emprens el gravat. Del moment i per quin motiu i de quina manera es passa a l'escultura i ens mostra els materials que treballa.

Seguim com ha evolucionant la seva obra i si hi ha hagut canvis. A l'hora de treballar, li presta especial atenció, amb major força, la forma, l'espai o el material. Els formats menuts, les obres públiques.



CASA CULTURA ALCOI
El mateix dia que ens preentarem al Mas Sopalmo, vam  passar per la Casa de Cultura d’Alcoi i Rafael Amorós ens va explicar algunes peces.

“Quan em vaig adonar que formalment m’estava influenciant del quefer dels meus mestres, vaig posar terra pel mig i vaig iniciar el meu camí en la recerca d’un llenguatge més personal, però sempre tractant de mantenir els valors que m’havien inculcat i dels quals crec que s’ha de nodrir tota faceta personal i artística, i que són entre altres: el compromís, la sinceritat, el rigor, la independència i el risc; amb tot, amb errors i encerts he anat desenvolupant el meu treball en diferents sèries:
L’individu com a forma (1986-1989); Petjades (1989-1991); Orgànics (1991-1993); Autoretrats- Autoreptats (1993-1998); Colors de Vall (1998); Imatges en positiu/Imatges en negatiu (1999-2003); Vocabularis (2004-2005); Paisatges trobats (2006); Embolics; Gestos; Rastres; Evanescència fixada; Del roig, Del blau, Del groc al Negre.

També he editat diverses carpetes de gravats bé tot sol o amb amics com Messa, Joan Calabuig, Xavier Mollà, Joan Sancarlos, Cesc Biosca, Joan Francesc Tormo… No per la insubmissió (1993); 750 com a Valencians (1994); Àrabs i Catalans (1994); Passat d’un poble… Futur d’un poble (1995); Atzavara (1995); Som (1996); D’un temps d’un poble (1996); al poeta Ausiàs March (1997); Fi de mil·lenni (1999); Home Paraula Poble, a V.A. Estellés; Sempre, a l’Ovidi Montllor; Rabat, 2003; Quatre paraules, 2004; …

Des de finals dels 90 del segle passat s’ha deixat captivar pel volum, l’espai, els materials, les formes i la seua creativitat s’ha decantat per la tridimensionalitat.

Resulta més sincer quan planteja treballs en què les formes són el que són. Des d’aleshores han sorgit diverses sèries en les quals els conceptes i els materials han anat evolucionant i variant.

Natures, Arbres, Racons, Embolics, Arq, Contínuum, Addend, Gest, Cerclant, Laocoont, Un entre tants, Corbant, Sacra flor, Intros, Desconstrucció, Interior, Junyent, Blau, Full, Plec, Unit, Transparències, Romp.

“Davallament” és una de les instal·lacions exposades a la Casa Cultura d’Alcoi, en la que ademés Rafael amorós ha comtat amb la participació del músic i compositor d’Albaida Mario Roig Vila que també ens ha prestat la seua música per al reportatge.


(*) Joan Josep Soler Navarro. Historiador de l'Art. Postgrau en Educació Artística i Museus. Postgrau en organització d'exposicions, màrqueting i comunicació. Tècnic Superior Universitari en Perícia Judicial. Membre del Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors en Filosofia, Lletres i Ciències de València, Secció Historiadors de l'Art. Membre del ICOM-UNESCO Consell Internacional de Museus. Membre d'AVCA Associació Valenciana de Crítics d'Art.

Davallament - Instal·lació de RAFAEL AMORÓS
MARIO ROIG VILA - Músic compositor




O D’OVIDI MONTLLOR – RAFAEL AMOROS AL CENTRE DE CULTURA D’ALCOI





 





Inauguració: dimecres 5 de febrer, 20 h.

ABANS DEL 20 D’AGOST DE 2019

Convidat pel meu amic Rafael a visitar el seu taller i compartir un esmorzar familiar i deliciós, em va impressionar la diversitat i la profusió de les noves obres, especialment escultòriques, els materials i les singulars composicions que presentaven una exploració tècnica i cromàtica especialment innovadora.

Em va explicar el seu projecte: aprofitar l’instant del descobriment, sense predeterminació, per assolir l’infinit generat per l’atzar. Vaig recordar aquest poema de STEPHANE MALLARMÉ anomenat Azur. (1863) on afirma que la poètica és l’ànima de l’atzar no sense evocar les paraules de RAFAEL: “Les meues peces són el text que voldria escriure, la música que m’agradaria compondre i la dança que desitjaria ballar”.

No puc oblidar tampoc els vincles que es teixeixen entre l’artista i escultor HANS ARP i RAFAEL. Al seu llibre El seient de l’aire, (1946), ARP escriu: “La casualitat és un enorme dipòsit de sorpreses poètiques i formals. L’atzar, a diferència de l’accident, és un principi carregat de positivitat, una font de joventut, una promesa d’obertura i regeneració”.

La continuació del diàleg em va permetre integrar la intenció creativa que es manifesta quan l’aixada del camperol aixeca la terra en solcs desiguals, lliurant després els secrets de la terra viva i vibrant en la seva clandestinitat del sotaterra. Es tracta d’aquests muntatges diàfans en un marc de metall lleuger la integritat del qual es casa amb terrossos que revelen, com les pàgines d’un llibre, les moltes formes significatives d’allò real i complex arriscat.

En la seva presentació de l’exposició “EVIDÈNCIES 2013”, RAFAEL, citant PAUL KLEE, insisteix en les seves preferències: la tridimensionalitat i la intercomunicació de materials per conduir a la transició del material a l’espiritual ja que, segons KLEE, “l’art no reprodueix allò visible, sinó que el fa visible” per transcendir certs muntatges (ferro i acer inoxidable) en melodies, ja que RAFAEL diu “la música que voldria composar”.

Aleshores em va aparèixer de sobte la familiaritat entre les estructures de RAFAEL i la pintura de YVES KLEIN Rastres dels arats (Cosmogonies, 1959). L’avanç de l’arada revela el desconegut que, pel prestigi dels gestos, “fa descobrir les peces que es fan realitat” com diu RAFAEL i es converteixen en coses concretes en els seus materials compostos on el mineral de les pedres es barreja amb la germinació de la planta i desvetlla així el complex misteri de la vida.

Els treballs actuals de RAFAEL em recorden a VINCENT VAN GOGH que, en la seva joventut holandesa, es va apoderar de El sembrador (ploma i rentat de 1881), El camperol que treballa la terra (carbó vegetal i tinta 1882), o La collita de pomes terra (ploma i rentat 1883). A més de “la sensibilitat sense la qual no pot existir la bondat” com diu RAFAEL, evoco la filiació entre ell i les famoses pintures de JEAN-FRANCOIS MILLET com L’home amb la roda (1812), La collita de patates (1865), on els gestos creen i descobreixen el desconegut de l’atzar, l’explosió de la terra donant-nos la matèria de diverses naturaleses en els seus colors particulars. Durant la conversa, RAFAEL es va dirigir cap a un conjunt majestuós format per diverses estructures pendulars anomenades Aparences en ferro i acer inoxidable -2014/2015.

Al tocar-les amb la mà, van sorgir sons melòdics. Vaig recordar les paraules bàsiques de RAFAEL: “Les meves obres són el text que voldria escriure, la música que m’agradaria compondre i la dança que m’agradaria ballar”. El seu projecte existencial, metafísic i artístic em submergeix en els mons d’altres artistes com Les mòbils (1932) d’ALEXANDRE CALDER i Escultures meta-mecàniques (1953/1955) de JEAN TINGUELY on s’uneixen la tridimensionalitat, l’univers del moviment a l’espai i els sons musicals de possibles simfonies.

Setembre de 2019. 
FRANÇOIS CHIRIVELLA, professor associat d’epistemologia de l’art. Universitat de Tolosa.