VIDEOS de Sinergias4G Contacta: info@sinergias4g.com Edita: Sinergias4G Artes Visuales QUIENES SOMOS.

Puedes buscar todas las entradas publicadas en Sinergias4G Artes Visuales por Artista, Autor, Museo, Galería, Asociación, etc.

Buscar por palabra en Sinergias4G

miércoles, 5 de febrero de 2020

O D’OVIDI MONTLLOR – RAFAEL AMOROS AL CENTRE DE CULTURA D’ALCOI




 





Inauguració: dimecres 5 de febrer, 20 h.

ABANS DEL 20 D’AGOST DE 2019

Convidat pel meu amic Rafael a visitar el seu taller i compartir un esmorzar familiar i deliciós, em va impressionar la diversitat i la profusió de les noves obres, especialment escultòriques, els materials i les singulars composicions que presentaven una exploració tècnica i cromàtica especialment innovadora.

Em va explicar el seu projecte: aprofitar l’instant del descobriment, sense predeterminació, per assolir l’infinit generat per l’atzar. Vaig recordar aquest poema de STEPHANE MALLARMÉ anomenat Azur. (1863) on afirma que la poètica és l’ànima de l’atzar no sense evocar les paraules de RAFAEL: “Les meues peces són el text que voldria escriure, la música que m’agradaria compondre i la dança que desitjaria ballar”.

No puc oblidar tampoc els vincles que es teixeixen entre l’artista i escultor HANS ARP i RAFAEL. Al seu llibre El seient de l’aire, (1946), ARP escriu: “La casualitat és un enorme dipòsit de sorpreses poètiques i formals. L’atzar, a diferència de l’accident, és un principi carregat de positivitat, una font de joventut, una promesa d’obertura i regeneració”.

La continuació del diàleg em va permetre integrar la intenció creativa que es manifesta quan l’aixada del camperol aixeca la terra en solcs desiguals, lliurant després els secrets de la terra viva i vibrant en la seva clandestinitat del sotaterra. Es tracta d’aquests muntatges diàfans en un marc de metall lleuger la integritat del qual es casa amb terrossos que revelen, com les pàgines d’un llibre, les moltes formes significatives d’allò real i complex arriscat.

En la seva presentació de l’exposició “EVIDÈNCIES 2013”, RAFAEL, citant PAUL KLEE, insisteix en les seves preferències: la tridimensionalitat i la intercomunicació de materials per conduir a la transició del material a l’espiritual ja que, segons KLEE, “l’art no reprodueix allò visible, sinó que el fa visible” per transcendir certs muntatges (ferro i acer inoxidable) en melodies, ja que RAFAEL diu “la música que voldria composar”.

Aleshores em va aparèixer de sobte la familiaritat entre les estructures de RAFAEL i la pintura de YVES KLEIN Rastres dels arats (Cosmogonies, 1959). L’avanç de l’arada revela el desconegut que, pel prestigi dels gestos, “fa descobrir les peces que es fan realitat” com diu RAFAEL i es converteixen en coses concretes en els seus materials compostos on el mineral de les pedres es barreja amb la germinació de la planta i desvetlla així el complex misteri de la vida.

Els treballs actuals de RAFAEL em recorden a VINCENT VAN GOGH que, en la seva joventut holandesa, es va apoderar de El sembrador (ploma i rentat de 1881), El camperol que treballa la terra (carbó vegetal i tinta 1882), o La collita de pomes terra (ploma i rentat 1883). A més de “la sensibilitat sense la qual no pot existir la bondat” com diu RAFAEL, evoco la filiació entre ell i les famoses pintures de JEAN-FRANCOIS MILLET com L’home amb la roda (1812), La collita de patates (1865), on els gestos creen i descobreixen el desconegut de l’atzar, l’explosió de la terra donant-nos la matèria de diverses naturaleses en els seus colors particulars. Durant la conversa, RAFAEL es va dirigir cap a un conjunt majestuós format per diverses estructures pendulars anomenades Aparences en ferro i acer inoxidable -2014/2015.

Al tocar-les amb la mà, van sorgir sons melòdics. Vaig recordar les paraules bàsiques de RAFAEL: “Les meves obres són el text que voldria escriure, la música que m’agradaria compondre i la dança que m’agradaria ballar”. El seu projecte existencial, metafísic i artístic em submergeix en els mons d’altres artistes com Les mòbils (1932) d’ALEXANDRE CALDER i Escultures meta-mecàniques (1953/1955) de JEAN TINGUELY on s’uneixen la tridimensionalitat, l’univers del moviment a l’espai i els sons musicals de possibles simfonies.

Setembre de 2019. 
FRANÇOIS CHIRIVELLA, professor associat d’epistemologia de l’art. Universitat de Tolosa.