jueves, 14 de noviembre de 2019

LES “BRUIXES & FÚRIES” DE MARÍA PENALVA AL CENTRE OVIDI MONTLLOR D’ALCOI




Fins 29 de novembre

Bruixes i Fúries és un projecte d’investigació teoricoartístic, en què Alissia (María Penalva) pretén oferir una lectura artística crítica de la figura de la bruixa, és a dir, l’heretada i transmesa en els clàssics literaris i poètics
grecollatins. Alissia afirma, des dels seus textos i dibuixos, que els estereotips vigents de masculinitat i feminitat de la cultura occidental van ser creats dins de les primeres narracions de la mitologia grecollatina i els reinterpreta desposseint-los d’eixe significat pejoratiu.

La figura de la bruixa, amb totes les seues connotacions negatives, és completament actual ja que estem vivint una nova edat mitjana en què torna a existir la caça de bruixes tant en un sentit metafòric polític, com en el sentit més literal de violència i assassinats de dones acusades, avui en dia, de bruixeria. I vindica la figura de les Fúries com a eixes deesses mitològiques que defensen totes les dones, bruixes o no, i que intenten actualitzar el dret matriarcal perdut fa segles.

Seguint el fil de Federicci, Alissia ens planteja una lectura alternativa de la figura de la bruixa en clau feminista des de la interpretació artística. És a dir, pretén col·locar-nos en un altre angle a l’hora de revisar i recrear els antics textos heteropatriarcals i reinterpretar-los críticament, per a apropiar- nos de les nostres històries (les de les dones), tradicionalment contades per homes, i que transcriuen, fins als nostres dies, la por de l’home grec al poder i la saviesa femenins entrellaçat amb els relats de figures femenines impossibles o màgiques.

BRUIXES & FÚRIES
M A R Í A P E N A L V A
ALISSIA






Aquesta sèrie de creacions s’engloben dins d’una altra més àmplia denominada #monstruas, en què fa uns anys proposava una revisió teòrica i artística dels mites de monstres femenins que perviuen als nostres dies.

Ara, l’artista n’amplia l’estudi a altres “monstruas” i emprén la relectura d’aquelles que sense ser deesses, però tampoc humanes, són considerades monstrues: les bruixes.

És difícil de digerir que avui dia es mantinguen determinats arquetips femenins com el de bruixa o fetillera. I Alissia, a través de la seua obra, gràfica, plàstica, escultòrica, audiovisual i literària, reivindica un model de dona que no té res a veure amb eixos arquetips, i ens ho mostra amb aquesta exposició que, en definitiva, és una forma d’empoderar-se (-nos) les dones. En aquest cas, reivindica la figura de les bruixes, en la seua faceta de científiques, botàniques i coneixedores del cos femení (comares), com a dones lliures sexualment (llibertat de triar els nostres objectes de desig) o físicament (llibertat de triar si ens reproduïm o no) i, de passada, es permet la llicència de suggerir al DRAE una nova accepció del terme “bruixa”, perquè complete les accepcions despectives respecte del gènere femení que usen actualment. Suggeriment al qual em sume: “…Figura que s’escapa dels models de FEMINITAT HEGEMÒNICS I ES RESISTEIX AL CONTROL DE LA SEUA SEXUALITAT, A LA REPRESSIÓ DEL SEU INTEL·LECTE I AL CONTROL DE LA SEUA LLIBERTAT…”

María José Zanón
Doctora en Art Facultat de Belles Arts
Universitat Miguel Hernández