martes, 29 de octubre de 2019

«VENT DEL POBLE» d' ANTONI MIRO AL PALAU COMTAL DE COCENTAINA



 




Coincidint amb la tradicional Fira de Tots Sants de Cocentaina (Alacant), el Palau Comtal recull a la sal aque té destinada a mostrar obra en permanencia d’Antoni Miró, l’exposició «Antonio Gades, el Vent del Poble». La poròpia alcaldessa MIREIA ESTEPA OLCINA i IVÁN JOVER Regidor de Cultura, la presenten al catàleg editat per a esta ocasió

El títol de l’exposició que inaugurem en aquesta 673a Fira de Tots Sants de Cocentaina a la sala de la Biga del Palau Comtal fa referència a un poema de Miguel Hernández titulat «Vientos del pueblo me llevan» que ha servit al pintor Antoni Miró per a realitzar, un conjunt de vint-i-quatre gràfiques digitals sobre llenç i paper, amb unes dimensions variades que prenen títol dels vint-i-quatre primers versos del poema esmentat, del qual no ens resistim a transcriure la primera estrofa: Vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran, me esparcen el corazón y me aventan la garganta.

En aquesta ocasió, la poesia més social i més crítica del poeta d’Oriola, Miguel Hernández, ha provocat en el pintor la reflexió sobre una altra de les figures emblemàtiques en la seua formació humana i ideològica: Antonio Gades, de manera que Miró torna a enllaçar en aquesta sèrie l’art de la dansa amb les paraules del poeta. La sèrie “Vent del poble” naix, per tant, d’aquesta simbiosi de llenguatges artístics, poesia, dansa i pintura, d’aquests tres eixos d’interpretació: la poesia de Miguel Hernández, la dansa d’Antonio Gades i la pintura d’Antoni Miró.

Es tracta d’unes imatges construïdes sobre escenes de ball de Gades en les quals Miró ha sabut potenciar la percepció del moviment del cos, al mateix temps que ha enllaçat amb els versos més reivindicatius de Miguel Hernández. El poeta oriolà cercava l’expressió del sentit de rebel·lia, del protagonista que vol acabar amb l’opressió, en un intent de reclamar la força del poble, la lluita dels individus davant de la deriva de la societat i el desig compartit d’aconseguir un món més just i més lliure.

 

En la seua trajectòria professional, Antoni Miró ha combinat una gran varietat d’iniciatives, des de les directament artístiques, on manifesta una eficaç dedicació a cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques, però també a una incansable atenció a la promoció i al foment de la nostra cultura, de manera que manifesta l’orgull per la diferència contra la inèrcia i la uniformitat. És per això que ens trobem també davant d’una pintura en la qual l’espectador experimenta un cert grau de reflexió a través de les diverses tècniques, estratègies i recursos que l’artista usa amb l’objectiu de constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no arriba a ser tan sols un mitjà per a la comunicació ideològica, sinó que constitueix igualment un registre d’una evident comunicació estètica. En definitiva, estem davant d’una proposta que ens farà pensar i, segur, ens farà sentir.

No hi ha dubte que l’obra del poeta oriolà Miguel Hernández actua com a nexe d’unió entre els autors de la Generació del 36 i els poetes de la postguerra. Precisament en el seu llibre vents del poble (1937), Hernández li dedica al seu íntim amic Vicent Aleixandre les següents paraules: (…) cada poeta que mor deixa en mans d’un altre, com una herència, un instrument que ve rodant des de l’eternitat del no-res al nostre cor escampat”. Aquest extracte de la dedicatòria ve a reflectir de una forma clara i concisa la filosofia de treball d’Antoni Miro (Alcoi,1944), artista verdaderament compromès i, a la vegada, crític amb realitat social actual que es nodreix d’una ampla gamma de referents literaris i altres artistes de la terra per créixer i evolucionar constantment.


Com no podria ser d’altra forma, Antoni Miró, no s’oblida en la seua obra d’una de les persones que mes l’han marcat al llarg de la seua trajectòria, el ballarí nascut a Elda, casualment poc després de la publicacióde vents del poble, Antonio Esteve Ródenas –de nom artístic, Antonio Gades–. Així, la sèrie que presentem a aquesta Fira de Tots Sants de 2019, “Vents del Poble”, és l’instrument emprat per Miró per tal de mostrar-nos, a través de vint-i-quatre gràfiques digitals sobre llenç i paper, la vida d’Antonio Gades, una persona senzilla que va revolucionar la forma d’entendre el seu art, la dansa, però també clara i concisa en els seus pensaments i creences, trets que també podem atribuir tant a Miguel Hernández com també al propi Antoni Miró. 



PALAU COMTAL, COCENTAINA