viernes, 11 de octubre de 2019

POLÍN LAPORTA: LA MEMÒRIA DEL TEMPS EN LA LLOTJA DE SANT JORDI D’ALCOI




POLÍN LAPORTA: LA MEMÒRIA DEL TEMPS (ALCOI 1920 - ALACANT 2004) La pintura de Polín Laporta navega traspassant valls i muntanyes imaginaris cap a un temps passat recordat per l’artista, des d’on rescata de l’oblit objectes, vivències i records, en una pintura repleta de lirisme, equilibrada i rigorosa en el cànon, silenciosa i taumatúrgica amb el pinzell.

Polín busseja en els records i fins i tot viatja més enllà cercant en la seua memòria les sensacions del temps, en un intent de persistència de les formes i la seua disposició, creant escenaris on tenen cabuda la quiromància, la màgia i l’atzar juntament amb el més pur i rigorós racionalisme en la concreció i elaboració de les seues obres. Polín s’educa estèticament en 1951 al taller madrileny de Marisa Roësset, que és la que li proporcionarà el domini de la tècnica que depurarà posteriorment amb el mestre Daniel Vázquez Díaz en 1963, gràcies a la qual elimina de les obres el superflu i anecdòtic.

En els anys 70 gira des de la figuració geomètrica i realista, cap a l’abstracció on experimenta amb nous materials com ara arenes, grumolls i tints fins a l’exposició de l’Ateneu de Madrid en 1976 on torna a una nova figuració, aquesta vegada entre onírica i lírica, intimista en la temàtica però rigorosa i ferma en la seua execució, que ja no abandonarà. Envoltada d’una llarga tradició familiar, Polín té entre els seus avantpassats el dibuixant i gravador Enrique Laporta Valor i el pintor Paco Laporta Valor.

Va ser educada en l’ambient propi de la burgesia alcoiana, refinat i culte del primer terç del segle XX, per una família procliu a la música, la literatura i l’art. El seu pare, Paco Laporta Boronat, va procurar sempre per a les seues filles un ambient liberal, m’atreviria a dir inspirat en els principis krausistes. Polín comença aprenent el dibuix acadèmic, que no abandonarà i que li servirà com a sòlida armadura per a totes les seues obres. Una vegada deixada arrere l’etapa informalista, torna la mirada cap al surrealisme a través de les seues incursions pels somnis i el món de l’oníric. No obstant açò, la seua obra està massa pensada per a quedar-se ací, fa a l’artista intervenir en la labor reguladora de la raó, i no és aliena a tota preocupació estètica o moral, tot el contrari a allò que defensava André Breton en el seu Manifest Surrealista allà per 1924.


Afirma Polín: Mai he cregut en un quadre pintat en ple arravatament d’inspiració. A mi les coses se m’han de reposar de dins a fora i amb una maduresa mental molt lenta.

No podem evitar una sensació de sorpresa que obri pas a la nostàlgia quan contemplem alguns dels seus quadres on els objectes romanen en solitud, inerts, sense relacionar-se entre si i que cadascun se sosté a ell mateix, sense necessitat que els altres l’acompanyen. Obres on astres i aures del passat insinuen presències arribades d’allò més profund de l’inconscient atemporal, que tracen un mapa del descobriment d’un món interior que provoca la seua paleta pictòrica plena de misteri, expressat en magentes, ocres, morats, blaus…, portats al suport de la taula, el paper o el llenç amb les tècniques més diverses (oli, acrílic, pastel, plomí, gravat…) en un intent de penetrar en la memòria dels objectes i éssers encara vius per a transmetre’ns el mapa dels seus records i secrets.

Els objectes expressats en els llenços desprenen la sensació del desgast del temps i guarden la seua memòria, de manera que l’espectador té la impressió, quan de nou torna a veure un quadre de Polín, que els seus objectes i éssers, atrapats en la pàtina del temps, ens fan sentir al mateix temps, igual que els impressionistes aconseguien la sensació de viure dins de l’atmosfera en els quadres, Polín ens fa sentir el temps a través de les formes que habiten en les seues pintures. En paraules del filòsof José Luis L. Aranguren: Polín Laporta re-viu, re-aviva el temps passat i ens el retorna emmarcat, dibuixat, pintat, poetitzat.

Gats, papallones, aus, caragols de mar i de terra que conviuen en germanor amb nines, costurers, butaques, fotos, fruiters, llibres, rellotges, boles de cristall, roses, tuls, cortines i transparents randes atrotinats pel pas del temps, en ocasions transitats per les denominades presències, uns éssers inorgànics que passegen per les seues obres sense cos ni cap amb dames vestides amb un polissó propi del segle XIX.

Polín és una admiradora del Renaixement italià, i en concret de Botticelli. Si cerquem antecedents més recents, ens vénen a la memòria els pintors Delvaux, Max Ernst, Giorgio de Chirico i Magritte, però també enllaça la seua forma de pintar amb les pintores surrealistes espanyoles Remedios Varo (que també convivia amb un gat) i Maruja Mayo.

Polín diu sobre la pintura: No hi ha pintura masculina o femenina, hi ha pintura bona o roïna. La força de la pintura està simplement en la capacitat de penetrar en la sensibilitat de l’espectador La seua insistència en la delicadesa, eixe desig de transitar pel subjectiu del símbol, del fragment com a fugida de la realitat quotidiana emparant-se en un món oníric on preval la sensació enfront de l’associació, recorda el temps que va viure Polín, un temps de silenci.

QUÈ VEUREM EN L’EXPOSICIÓ? L’Exposició La Memòria del Temps està estructurada en diferents espais que s’organitzen primer cronològicament i després temàticament i que mostren l’evolució de Polín Laporta des dels inicis, quan amb el seu marit Pepe Merín es trasllada des d’Onil a viure a Madrid en 1952, fins al llarg període d’estada (des de 1968) entre Alacant i Altea, i les seues últimes pintures de 2004. Els apartats que comprén el recorregut expositiu per les obres de la pintora són: – Obres de la seua primera època – Evolució cap a l’Abstracció – Realisme Simbòlic – Armariets de rebost – Presències – Retrats

Ens trobem a les portes de commemorar els cent anys del naixement de Concepción (Polín) Laporta. Amb aquesta exhibició d’obres de la pintora, intentem mostrar una antologia de la pintura de l’alcoiana en tots els temes i les tècniques que utilitzava. El nostre agraïment a tots els col·leccionistes, privats i entitats oficials que s’han mostrat disposats a col·laborar amb el préstec temporal de les seues obres per a aquesta exposició, així com als familiars de Polín Laporta i José Merín.

J.L. ANTEQUERA