VIDEOS de Sinergias4G Contacta: info@sinergias4g.com Edita: Sinergias4G Artes Visuales QUIENES SOMOS.

Puedes buscar todas las entradas publicadas en Sinergias4G Artes Visuales por Artista, Autor, Museo, Galería, Asociación, etc.

Buscar por palabra en Sinergias4G

miércoles, 12 de junio de 2019

NOU PRESÈNCIES · ITINERARIS PLURALS EN LA LLOTJA DE SANT JORDI D’ALCOI

Al catàleg de l’exposició el mateix artiste que dona nom a la Càtedra de la Universitat d’Alacant ANTONI MIRO, ens presenta el treball de cadascuna d’elles:

El vent del poble ve perfumat per la flor de l’ametller, el timonet i el romaní, l’aroma de la Mediterrània i la brisa del Llevant, la til·la, el gessamí, l’espígol i el taronger de les muntanyes del País d’Ausiàs Marc i d’Estellés. Un dia l’Ovidi em va dir: “Toni desprès d’Ausiàs Marc ve l’Estellés i tantes dones que ho feren possible”, pensàvem a cor.

Anem avançant cap a una nova identitat que superarà el fet biològic i la càrrega cultural heretada de tants segles. Dones i homes hem d’aconseguir un nivell mental més elevat i igualitari al que podem anomenar un món de “persones”, el camí més curt per assolir la felicitat duradora.

Som un complement i ens necessitem totes i tots, sense diferències, tots i totes. I ara parlem de nou persones extraordinàries que ens presenten aquesta exposició sota l’epígraf de “Nou Presències/Itineraris plurals”.

Són dones del País, artistes de llarga trajectòria que han viscut immerses en la nostra cultura i que formen part d’aquesta herència que ve de tan lluny (les coves de la Prehistòria poden ser una bona mostra i possiblement una prova que les dones ja pintaven en aquella època).



Imma Aledón (València, 1966), mostra el seu esguard com a gresol que transcriu l’interior humà a les seues teles, solcant per la línia vermella de la vida.



Maria Chana (Madrid, 1952), pinta no una imatge sinó un fet, una acció, allò que ha de perpetuar-se en el llenç amb un nou significat i significativa bellesa.



Fuencisla Francés (Segovia, 1954), crea instal·lacions primigènies i ha treballat amb el collage des de sempre. Pinta a l’oli amb les veladures i transparències pròpies sobre suports que desprès estriparà, tallarà i fragmentarà per a composar un món de poesia.



Ana Garcia Pan (La Corunya, 1951), dins de l’evolució del procés creatiu li preocupa l’espacialitat sorgida de l’objecte i la seua possible variació continua, l’emoció de la intimitat.



Carme Jorques (Xàtiva, 1951), desenvolupa una considerable activitat artística i treballa per la normalització identitària i cultural del País Valencià. Organitza nombroses exposicions i tot tipus de manifestacions reivindicatives i propostes. La seua obra és singular, d’una riquesa formal, estètica i compromesa extraordinària.



Aurèlia Masanet (Alcoi, 1955), la delicadesa de la seua obra ve marcada pel seu tarannà proper a la terra i tanmateix a la indústria, a l’observació del pas de l’aigua i del temps, a la seua ciutat i bressol.



Mª Lluïsa Pérez (Alcoi, 1945), desprès de més de cinquanta anys dedicada a la pintura, darrerament també escriu diferents relats sobre les coses que capten el seu interès, un treball que completa l’exercici artístic interioritzat.



Pilar Sala (Lorca, 1942), la matèria prima per a la seua creació és la fibra de cel·lulosa de les plantes amb la que elabora el paper. Aquesta és la base de tot el seu treball relacionat amb la natura i que utilitza per aprendre i ensenyar a viure.



Aurora Valero (València 1940), pintora expressionista que ha dedicat la seua vida a l’art, la investigació i la difusió de la cultura. La seua obra viatja entre la figuració i l’abstracció i és una explosió de natura.

A la fi del XIX els físics van descobrir que l’àtom era divisible i, per tant, la “teoria de l’atomisme” de Leucip i Dalton va substituir-se per la “física atòmica”, la “teoria quàntica” i la “teoria de la mecànica quàntica”. L’aportació d’Einstein va ser fonamental amb “la teoria de la relativitat” l’any 1905. Però els precursors foren els filòsofs grecs Leucip i Demòcrit que creien que la matèria estava formada per moltes partícules i l’àtom era la part més petita.

Leucip va escriure el “tractat sobre la intel·ligència” i va deduir que la estructura de la matèria estava formada pels àtoms. El seu deixeble Demòcrit pensà que l’estructura de la natura estava formada pel “ple” i el “buit”.

Com les dones i com els homes, com les persones, l’art és femení i masculí. L’art és com l’àtom i és divisible o indivisible relativament. El vent del poble, ve perfumat.

Noticia relacionada:

«NOU PRESÈNCIES. ITINERARIS PLURALS» EN LA LLOTJA D’ALCOI