miércoles, 12 de junio de 2019

NOU PRESÈNCIES · ITINERARIS PLURALS EN LA LLOTJA DE SANT JORDI D’ALCOI

Al catàleg de l’exposició el mateix artiste que dona nom a la Càtedra de la Universitat d’Alacant ANTONI MIRO, ens presenta el treball de cadascuna d’elles:

El vent del poble ve perfumat per la flor de l’ametller, el timonet i el romaní, l’aroma de la Mediterrània i la brisa del Llevant, la til·la, el gessamí, l’espígol i el taronger de les muntanyes del País d’Ausiàs Marc i d’Estellés. Un dia l’Ovidi em va dir: “Toni desprès d’Ausiàs Marc ve l’Estellés i tantes dones que ho feren possible”, pensàvem a cor.

Anem avançant cap a una nova identitat que superarà el fet biològic i la càrrega cultural heretada de tants segles. Dones i homes hem d’aconseguir un nivell mental més elevat i igualitari al que podem anomenar un món de “persones”, el camí més curt per assolir la felicitat duradora.

Som un complement i ens necessitem totes i tots, sense diferències, tots i totes. I ara parlem de nou persones extraordinàries que ens presenten aquesta exposició sota l’epígraf de “Nou Presències/Itineraris plurals”.

Són dones del País, artistes de llarga trajectòria que han viscut immerses en la nostra cultura i que formen part d’aquesta herència que ve de tan lluny (les coves de la Prehistòria poden ser una bona mostra i possiblement una prova que les dones ja pintaven en aquella època).



Imma Aledón (València, 1966), mostra el seu esguard com a gresol que transcriu l’interior humà a les seues teles, solcant per la línia vermella de la vida.



Maria Chana (Madrid, 1952), pinta no una imatge sinó un fet, una acció, allò que ha de perpetuar-se en el llenç amb un nou significat i significativa bellesa.



Fuencisla Francés (Segovia, 1954), crea instal·lacions primigènies i ha treballat amb el collage des de sempre. Pinta a l’oli amb les veladures i transparències pròpies sobre suports que desprès estriparà, tallarà i fragmentarà per a composar un món de poesia.



Ana Garcia Pan (La Corunya, 1951), dins de l’evolució del procés creatiu li preocupa l’espacialitat sorgida de l’objecte i la seua possible variació continua, l’emoció de la intimitat.



Carme Jorques (Xàtiva, 1951), desenvolupa una considerable activitat artística i treballa per la normalització identitària i cultural del País Valencià. Organitza nombroses exposicions i tot tipus de manifestacions reivindicatives i propostes. La seua obra és singular, d’una riquesa formal, estètica i compromesa extraordinària.



Aurèlia Masanet (Alcoi, 1955), la delicadesa de la seua obra ve marcada pel seu tarannà proper a la terra i tanmateix a la indústria, a l’observació del pas de l’aigua i del temps, a la seua ciutat i bressol.



Mª Lluïsa Pérez (Alcoi, 1945), desprès de més de cinquanta anys dedicada a la pintura, darrerament també escriu diferents relats sobre les coses que capten el seu interès, un treball que completa l’exercici artístic interioritzat.



Pilar Sala (Lorca, 1942), la matèria prima per a la seua creació és la fibra de cel·lulosa de les plantes amb la que elabora el paper. Aquesta és la base de tot el seu treball relacionat amb la natura i que utilitza per aprendre i ensenyar a viure.



Aurora Valero (València 1940), pintora expressionista que ha dedicat la seua vida a l’art, la investigació i la difusió de la cultura. La seua obra viatja entre la figuració i l’abstracció i és una explosió de natura.

A la fi del XIX els físics van descobrir que l’àtom era divisible i, per tant, la “teoria de l’atomisme” de Leucip i Dalton va substituir-se per la “física atòmica”, la “teoria quàntica” i la “teoria de la mecànica quàntica”. L’aportació d’Einstein va ser fonamental amb “la teoria de la relativitat” l’any 1905. Però els precursors foren els filòsofs grecs Leucip i Demòcrit que creien que la matèria estava formada per moltes partícules i l’àtom era la part més petita.

Leucip va escriure el “tractat sobre la intel·ligència” i va deduir que la estructura de la matèria estava formada pels àtoms. El seu deixeble Demòcrit pensà que l’estructura de la natura estava formada pel “ple” i el “buit”.

Com les dones i com els homes, com les persones, l’art és femení i masculí. L’art és com l’àtom i és divisible o indivisible relativament. El vent del poble, ve perfumat.

Noticia relacionada:

«NOU PRESÈNCIES. ITINERARIS PLURALS» EN LA LLOTJA D’ALCOI