VIDEOS de Sinergias4G Contacta: info@sinergias4g.com Edita: Sinergias4G Artes Visuales QUIENES SOMOS.

Puedes buscar todas las entradas publicadas en Sinergias4G Artes Visuales por Artista, Autor, Museo, Galería, Asociación, etc.

Buscar por palabra en Sinergias4G

miércoles, 15 de mayo de 2019

PRELUDIO Y FUGA AL VOLTANT DEL TEATRO CÍRCULO BENIMACLET




El proper dilluns 20 de maig a les 11 h es celebrarà una trobada amb les creadores Sandra Gomez, Paula Pachon, Cristina Nuñez, Vicente Arlandis i Teresa Villarroya.

Es podrá assistir al seu assaig i es faran algunes dinàmiques al voltant del Teatro Circulo Benimaclet, i l’obra que estan desenvolupant «Preludio y Fuga», sobre la seua dinàmica (els processos creatius i les seues metodologies o maneres de fer).

Més informació sobre l'obra a:

«PRELUDIO Y FUGA»

Còpia: la còpia és un concepte, és una idea, ja que l’estan alimentant intel·lectualment des de diferents camps.

Llavors, per exemple, límit. Per què límit què és?, és una paraula o un concepte?

Carn. Carn a mi em pareix més paraula que concepte. Però ¿quina és la diferència per a tu?

Un concepte és…
¿Un poc més complex?
¿Té més profunditat?

Clar. Amb el qual designes…
… Idees, no un objecte o una cosa, sinó que designes una idea.

Bolígraf.
Uníson, perquè uníson pareix més una paraula.

Però després, per exemple, imagina’t que de sobte algú diu: mira no és què, ser bolígraf, què és el ser bolígraf? I ací decideixes si ser bolígraf és algú que escriu sempre per totes les bandes i de sobte ser bolígraf que ix de les arts escèniques d’un treball que hem fet nosaltres, de sobte algú se’l porta a… no sé, a la medicina i, ací moltes vegades estem utilitzant conceptes que el seu significat està com… Per exemple en escèniques quines paraules, quins conceptes s’utilitzen ara molt?.

(Comença a sonar una música clàssica).
¿Com podríem treballar junts amb una ferramenta que ve de la literatura però que també la podem aplicar a l’escena si es transforma? Percebre, veure, ¿on està fixat?, ¿en els nostres cossos?, o ¿què passa amb els nostres cossos? Eixa mirada… no, no és mirada. Eixe focus, ¿com ho podem traslladar? Si algú dia vos dóna per llegir «Bartleby l’escrivent»; o un altre relat, perquè sent!, ¿aquesta ferramenta de focalització…?
perquè ¿on està el cos? Perquè això és el que queda.

Podem llegir aquest text. ¿Qui vol llegir-ho?

Es procedeix a llegir l’entradeta:

«Convé defendre i alimentar la mirada atenta, perquè en la seua intensitat selectiva s’alberga el poder de valorar i protegir qualsevol objecte i, per tant, tots els objectes del món.»

Espera, espera, una altra vegada.

Sí. Sí

L’entradeta, sí? O volem llegir el text i després tornem a l’entradeta?

L’entradeta, sí. Perquè entrem bé.

La peça sorgeix d’un laboratori d’investigació on 4 coreògrafs i una escriptora es reuneixen per a compartir les seues maneres de fer en un procés creatiu.

Traçant connexions entre els referents i mètodes d’escriptura en l’àmbit literari es pren com a punt de partida la idea de còpia com a estratègia coreogràfica en un intent de dissoldre la qüestió subjectiva i desplaçar el jo d’un lloc central i la focalització com a mètode de treball.

Com Bartleby l’escrivent s’usa la ferramenta de la còpia com una manera de fugir de tot intent creatiu i productiu; de la mateixa manera que en l’Escriptura no creativa de Goldsmith l’autor ha d’abandonar els conceptes caducs d’originalitat i creativitat.

D’altra banda, aquesta peça planteja la pregunta de si és possible traslladar a un treball escènic la idea de focalització proposada per Mieke Bal en el seu estudi sobre teoria narrativa on tracta la relació entre els elements presentats i la concepció a través de la qual es presenten, és a dir, entre la visió i el que es veu.