miércoles, 17 de abril de 2019

XIMO CANET, ENRIC PIERA i XAVI VAQUER AL CENTRE OVIDI MONTLLOR d’ALCOI


Fins 31 de maig 


Ximo Canet, Enric Piera i Xavi Vaquer, des del Grup Matèrics, diuen: L’art ha d’estar arrelat a tot el que és humà.

INVISIBLES, vol fer una mirada al voltant d’aquelles realitats amagades, que existeixen dramàticament, però que els nostres ulls no veuen. Vol ser, una mirada col·lectiva al present del món de grups socials, invisibilitzats.

En cada país hi ha un altre país dolgut, habitat per persones desfetes, destrossades per moltes injustícies patides pels desposseïts. Viuen en cases hostils, precàries, enlairades, inestables. Una infantesa ferida amb un paisatge de pobresa i horts de brosses, parets esquinçades, amb la humitat dels naufragis dels pares, cloent-se per terra.

Dones maltractades, encegades de futur, ancians abandonats, malalts oblidats, persones sense sostre, sense papers, … Sols la visibilitat pot reparar el dany. L’art ha de tindre aquest compromís imprescindible, per denunciar els dolors humans, sols així es poden reparar. En cada ciutat, a dos carrers amunt o avall, hi ha un món de ferits que la nostra mirada indolent, nega, que no volem vore, ple de vides invisibles, òrfens de tot, aferrades a les poques alegries imprescindibles per poder viure, que cada nit somnien, com cadascú, però una estructura superior impedeix tot futur, ho controla tot.

Exclosos de tot, ells no deixen de somriure, encara que el dolor i la ràbia fa que es trenquen persones i coses, i també, s’autodestrueixen. Encara que continuem cecs, o girem la mirada, per no sentir-nos interpel·lats, encara que els ignorem, encara que siguem col·laboradors necessaris de tantes injustícies a tantes persones i terres trencades, consentidors d’una infància dolorida, invisibilitzada, que sofreix maltractament, ella seguirà, patint i fent somriures. Què ens diu la seua mirada? Què ha de dir l’art de les injustícies? Ximo Canet, Enric Piera i Xavi Vaquer, des del Grup Matèrics, diuen en veu alta, prou!

ANTONI MIRÓ

 

XIMO CANET (ALCOI 1967)
CAIXES NIUS - POBLATS ABANDONATS - MIGRACIONS NOU PAISATGE CULTURAL
Una reflexió al voltant dels nous paisatges culturals i el paper del home, eixe esser invisible que propicia aquest canvi i que tal volta volguérem que passés desapercebut Un passeig per diversos paisatges actuals deformats, la desforestació i despoblació dels nostres boscos, pobles i entorns naturals. Les situacions migratòries en diversos àmbits que estem visquem en aquests últims anys i que estan donant peu a un canvi cultural i social Donar una mirada visible a eixes vides invisibles


ENRIC PIERA (AIORA, 1959)
VIDES INVISIBLES El compromís ètic per reduir injustícies per a les persones, per fer veure foscors ocultades, és una opció ineludible del món de l’estètica de l’art. Sensibilitzar per a prendre consciència. Estimular ments adormides per prejudicis i silencis mediàtics. Generar pensament, crític, obert, tindre mirada de poeta, lliure de prejudicis, per a veure allò que uns altres no volen veure. Donar transparència al dolor humà, com una forma de reparació, compensar el dolor no evitat, curar ferides ocultes amb l’aire de la mirada, amb l’exposició pública, de la desatenció als vulnerables, de la desafecció de la justícia, la discriminació de tot ordre, l’ocultació de la veritat, la desvaloració dels compromisos. Art per a canviar la mirada. Art per a eixir d’una exposició amb una altra mirada. Art no solament per a mirar, sinó per a veure. Per a canviar. Per a canviar-nos.

 

XAVI VAQUER (BOLULLÀ, 1965)
Qualsevol podria ser.
Senyalats pel dit de la indiferència,
El teu familiar més proper,
La vellesa, la soledat.
El teu millor amic,
la depressió,
Tu, ells,
Jo