lunes, 8 de abril de 2019

“MOLT DE SOROLL PER A NO RES” AL TEATRE ECHEGARAY D’ONTINYENT


Divendres 12 d’abril, 22 h.

La Cía Teatre de l’Abast ens porta “Molt de soroll per a no res” Juguem al joc de l’amor. És un joc clàssic. Tan vell com l’ésser humà. Per això no és estrany que fa cinc segles Shakespeare ja en fera un dibuix tan proper als nostres dies. En el joc de l’amor tot és possible: el fort pot esdevindre el dèbil; el noble, plebeu; l’amo, criat… els papers es repartixen i canvien com en un ball de màscares. Riurem de bona gana amb les estratègies, els rumors i les enginyoses maniobres d’estos personatges que juguen a enamorar-se. Però… què passarà quan el joc, de cop i volta, es torne seriós?

Molt soroll per no res (títol original en anglès: Much Ado About Nothing) és una comèdia teatral romàntica escrita per William Shakespeare ambientada a Sicília, en l'època en què aquesta era governada pel príncep Pere d'Aragó, i de la qual l'escrit més antic que es conserva data de l'any 1600, tot i que se sap que va ser escrita abans.

La trama se centra en els malentesos, enganys i calúmnies que envolten dues parelles d'enamorats. El títol original jugava amb l'homofonia que en temps de Shakespeare existia en anglès entre els termes "nothing" (res) i "noting" (rumor o brama)

Després d'una victòria al camp de batalla el príncep Don Pere és rebut a Messina per Leonato, el governador de la ciutat. L'acompanyen els joves oficials Claudio i Benedicte, i el seu germà bastard Don Joan. Benedicte manté una disputa amb Beatriu, neboda de Leonato, amb qui intercanvien mofes i burles sarcàstiques: Beatriu es riu de les seves ineptituds com a soldat, i Benedicte de la seva conducta poc femenina.

Claudi, en canvi, declara estar enamorat d'Hero, l'única filla de Leonato, i manifesta el seu desig de casar-s'hi. Benedicte menysprea la institució del matrimoni, i intenta sense èxit dissuadir el seu amic. Don Pere, però, li ofereix la seva ajuda per declarar-se a Hero.
Es celebra una festa de disfresses per celebrar el final de la guerra, i Don Pere ho aprofita per seduir a Hero fent-se passar per Claudi. Don Joan, que està ressentit amb el seu germà, intenta perjudicar-lo suggerint a Claudi que Don Pere està intentant seduir Hero per ell. Claudi s'enfurisma, però finalment el malentès es resol i Hero i Claudi es prometen.

Beatriu escolta Hero i Úrsula. John Sutcliffe (1904)
Benedicte es disfressa i aprofita per preguntar a Beatriu que pensa d'ell, i aquesta respon que Benedicte és "el bufó del príncep". Benedicte marxa enfadat i promet venjar-se de Beatriu, però els Don Pere i els seus amics decideixen divertir-se fent una broma als dos rivals. S'asseguren que Benedicte senti una conversa on diuen que Beatriu està bojament enamorada d'ell, però que l'orgull li impedeix confessar-li. També convencen Hero i Úrsula perquè, per la seva banda, també diguin que Benedicte està enamorat de Beatriu quan ella les pot sentir. L'engany té resultat: els dos antics rivals es creuen que són objecte d'amor no correspost i decideixen millorar el seu comportament per fer-se'n mereixedors.

Claudi acusa a Hero, Marcus Stone (1840–1921)
L'endemà Claudi es presenta al casament i davant de tots els convidats acusa Hero d'infidel, la rebutja i s'en va. Hero es desmaia, i el seu pare diu que preferiria fos morta que no haver de passar per aquesta humiliació. Però el frare que presidia la cerimònia està convençut de l'honor d'Hero i proposa a la família de fer creure que Hero s'ha mort per descobrir la veritat i fer passar remordiments a Claudi.

Aclaparats pels esdeveniments, Benedicte i Beatriu es confessen el seu amor. Beatriu li demana a Bendicte que es vengi de Claudi per haver ofès l'honor de la seva cosina, i a contracor Benedicte acaba desafiant al seu amic Claudi a un duel a mort. Abans que es pugui produir, però, es descobreix que durant la nit la Guàrdia de la Ciutat ha capturat Boràchio i han aconseguit que confessi. Claudio es desespera al conéixer la innocència d'Hero, i accedeix a la demanda de Leonato que es casi amb una altra neboda seva com a desgreuje.