domingo, 24 de marzo de 2019

XÀTIVA OFERIRÀ ELS DARRERS 55 ANYS DE LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA D’ARTUR HERAS

Museu BB.AA 
Capella de l'Àntic Hospital
Sant Domènec
L'Ardiaca

Inauguració: divendres 29 de març
Fins al 29 de maig de 2019.

JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. Historiador de l’Art. Postgrau en Educació Artística i Museus. Postgrau en organizació d’exposicions, marketing i comunicació. Membre d’AVCA. Aso. Vciana. Crítics d’Art. Membre de l’ICOM-UNESCO. Consell Inter. de Museus.

“Sura com el desig i el destí en la memòria” ocuparà el Museu de Belles Arts de la Casa de l’Ensenyança, la capella de l’Hospital Reial, el convent de Sant Domènec i el Palau de l’Ardiaca.

Sura com el desig i el destí en la memòria”, recollirà la mostra de 50 anys de producció artística del pintor xativí Artur Heras. Una exposició comissariada per Toni Martínez que ocuparà el Museu de Belles Arts de la Casa de l’Ensenyança, la capella de l’Hospital Reial, el convent de Sant Domènec i el Palau de l’Ardiaca, des del 29 de març al 29 de maig de 2019.

L’artista ha comparegut recentment en roda de premsa, acompanyat pel regidor de Cultura, Jordi Estellés i per l’alcalde Roger Cerdà, per tal d’avançar els continguts d’una exposició antològica que inclou algunes peces inèdites i en la qual l’artista ha estat treballant durant els darrers 15 mesos, tal com ha desvetllat el regidor Estellés. Per a Estellés, “estem davant d’una exposició important i una de les més destacades de les que s’han celebrat a la ciutat en els darrers anys. El fet d’ocupar quatre espais expositius dóna idea de la magnitud de l’esdeveniment”.

Per la seua banda, l’alcalde Roger Cerdà ha mostrat la seua alegria perquè Xàtiva albergue aquesta exposició, que ha qualificat com a “un homenatge de la seua ciutat natal” i un intent de potenciar culturalment i turística Xàtiva amb un recorregut per indrets poc coneguts, en al·lusió a la capella de l’Hospital i al Palau de l’Ardiaca. L’alcalde, després d’agrair la col·laboració de la presidència de la Generalitat Valenciana, ha manifestat que “si per alguna cosa ens han de conèixer, és per la nostra vinculació al món de l’art i la cultura”.

La mostra divideix el seu contingut en quatre espais significatius del patrimoni històric artístic de Xàtiva. Fins i tot, alguns d’ells -Palau de l’Ardiaca i Capella de l’Assumpció a l’Hospital- s’estrenen com a espai expositiu, el que confereix un especial repte tècnic a l’exposició. Tal com ha explicat Heras, l’exposició estableix “una relació entre uns contenidors que són un luxe, des del punt de vista de l’arquitectura, amb l’obra”.

La Casa de l’Ensenyança acollirà la mostra Origen, amb peces al·lusives al “paisatge i paisanatge”, en paraules de l’artista, d’aquella ciutat de fa 50 anys, on s’inclouen referències als seus inicis, com ara una petita aquarel·la que va pintar sent un xiquet o altres representacions de personatges que visqueren a l’entorn del carrer Ànimes, on Heras va nàixer allà per l’any 1945 i on va romandre fins a 1957, quan es va traslladar a València amb els seus pares.

Al convent de Sant Domènec, es mostrarà Memòria, un recull d’obres de gran format que repassen algunes imatges recurrents en la llarga trajectòria d’Heras, amb una pluralitat de formes, formats i materials que respon a la seua passió creativa i curiositat intel·lectual. Per a Heras, aquest grup d’obres és “el més important en quant a format i qualitat” de l’exposició i prové, en gran mesura, d’una exposició de fa dos anys a la Nau de la Universitat de València. Per a Artur Heras, “no és que un quadre menut no puga fascinar a l’espectador, però no t’envol com una pintura gran”.

L’artista reconeix que les peces que s’exposaran a Sant Domènec “guarden una relació amb l’arquitectura: cal utilitzar una escenografia com era la pintura en eixa època”. La capella de l’Assumpció a l’Hospital Reial es transformarà en un homenatge a Alfons Roig, mestre i amic de l’artista, qui segons Heras “va simbolitzar tota una cultura de l’art contemporani”. La mostra L’amic contindrà obres relacionades amb Alfons Roig, el seu magisteri artístic i la seua vinculació amb l’ermita de Llutxent.

Finalment, el Palau de l’Ardiaca, definit per Heras com “un budell de la ciutat que ningú sap que això hi està”, albergarà la mostra RibHeras, un tribut d’un artista xativí a un altre com és Josep de Ribera l’Espanyoleto, mestre xativí del Barroc. En aquest punt, Heras ha comparat la ciutat amb el seu màxim exponent artístic: “El Palau de l’Ardiaca està molt ocult, tant ocult com està Ribera. Per què està ocult Ribera? No ho sé. Deixe la resposta en l’aire” ha dit Heras, qui ha continuat afirmant que “Xàtiva té un potencial enorme en quant a arquitectura i història. Li passa com a Ribera: és molt coneguda però està oculta”. Per al pintor, l’exposició planteja un recorregut per la ciutat que no defraudarà ningú.

El catàleg de l’exposició compta amb un text de l’escriptor Toni Cucarella “que rememora i lliga el món de la infantessa amb l’expressió pictòrica”, tal com ha dit el comissari de l’exposició, Toni Martínez.


L’artista


En les obres d'Heras conviuen llenguatges i referències múltiples, com per exemple, en "Bandera elèctrica", que va pintar el 1980 i en la qual llavors va deixar un rectangle a la tela per a la projecció de diapositives, en la qual ara veiem fragments de pel·lícules de cineastes com Luis Buñuel o Charles Chaplin.

En la majoria de les obres d'Artur Heras, amb un marcat caràcter inconformista, s'observa la necessitat d'anar més enllà del quadre. Les seves obres no estan emmarcades. Les delimita el fons neutre de les parets que les allotgen. Heras necessita desencorsetarse de l'espai pictòric i incorpora elements de la instal·lació, com el tren elèctric que circula per l'interior de la seva obra Somni, temor i realitat del Mono Blau, de 1974-1990. Com les al·lusions al món de la literatura, com el seu homenatge a Hemingway, al propi art, a través de la torre de Tatlin, recorrent els codis del surrealisme, del pop art, crítica social i multidisciplinar.

Deia Josep Salvador, comissari d'una recent mostra d'Artur Heras, "l'obra d'Heras és una lectura crítica i estètica del seu temps, una mirada que revoluciona l'escena plàstica valenciana i nacional. El resultat és una obra fresca, directa i que toca la memòria sentimental ". El comissari d'aquesta exposició ha destacat també: "la ironia, la provocació intel·lectual, el compromís cívic i social, la temptació de la imaginació i les tècniques diverses com característiques de l'obra d'Artur Heras, que també va marcar una fita en la història del art valencià com a responsable de la Sala Parpalló, per on va entrar la creació contemporània molts abans de l'obertura de l'IVAM ".


Artur Heras és una figura clau de la cultura valenciana contemporània i un dels creadors plàstics més singulars del panorama artístic europeu de les últimes dècades. La seva contribució a la modernitat iconogràfica ha estat determinant a través del diàleg constant que ha mantingut amb la història de l'art i la literatura.

La seva renovació formal dels anys seixanta, al costat d'altres noms fonamentals en el desenvolupament artístic de la nostra societat, va permetre que obríssim els ulls a una realitat plural i heterodoxa, superant les dificultats que obstaculitzaven l'activitat creativa en aquella època. Des de llavors Artur Heras ha recorregut múltiples camins en els quals ha deixat mostres evidents del seu audàcia i valor per explorar els elements essencials de la comunicació i expressió plàstiques. En els seus treballs pictòrics, escultòrics i en la seva faceta d'agitador gràfic sempre ha destacat per un estil directe i depurat al mateix temps, espontani i contundent, resultant de compilar una posada en escena de temes i conceptes que ens acosten a un univers misteriós i complex, ple de missatges i descobriments.