Inauguració: 5 d’abril,
19’30 h.
(André Gide)
Darrerament, amb l'auge del turisme
cultural i la socialització de l'art, hem pogut comprovar com l’oferta de
museus i espais expositius i culturals ha crescut notablement. Un increment de les possibilitats que tenim
al nostre abast per poder continuar formant-nos com a societat culta.
I... com ens comportem quan visitem un espai on ens enfrontem a l’art?
Esta exposició ens planteja este interrogant, quan, al visitar-la, ens
trobem totalment reflectits a les obres tal i com ens trobem davant un mirall,
bé absorts amb les preocupacions de les nostres vides, ocupats amb les nostres
càmeres fotogràfiques, mòbils, o potser amb un selfie que done testimoni de
"He estat ací" i mostrar-ho als nostres seguidors a les xarxes
socials...
Però... ¿Mirem?
Reflexionem sobre l’art, perquè, al cap i a la fi, l’art és l’experiència
de la mirada. I si ésta no es produeix tan sols veurem objectes exposats,
perdent o trastocant eixa funció primera
de l’art de poder emocionar-nos.
SEQÜÈNCIES: Com si es tractara d’una pel·lícula, la mostra es presenta com
a una sèrie de fotogrames d'una mateixa seqüència, formant conjunts de díptics,
tríptics o més , relacionant-se entre sí i on podem trobar una part
fotorealista i una altra matèrica i en color monocrom.
Per a l’artista el dibuix és fonamental i el color és un concepte absolut:
blau, blanc, roig amb tots els seus matisos.
L'exposició es complementa amb els "Museus Imaginaris", on se'ns
convida a evocar el patrimoni pictòric i cultural que ens precedeix per entrar
en un procés mental on se'ns revelen les imatges que al nostre parer són
significatives de l'art universal, superposades virtualment i obrint els límits
del camp visual més enllà del marc que limita el quadre.