viernes, 29 de marzo de 2019

ENTREVISTEM a ARTUR HERAS · EXPOSA a XÀTIVA · 55 Anys de pintura


ARTUR HERAS naix a Xàtiva el 1945.


Inaugurada divendres 29 de març, 20 h.

Fins 2 DE JUNY de 2019

Per: JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. Historiador de l’Art. Postgrau en Educació Artística i Museus. Postgrau en organització d’exposicions, marketing i comunicació. Membre d’AVCA. Aso. Vciana. Crítics d’Art. Membre de l’ICOM-UNESCO. Consell Inter. de Museus.

Cursa estudis a l'Escola de Belles Arts Sant Carles de València. El 1962 exposa al Seminari de Montcada València) amb Manolo Boix i Rafael Armengol. 1965 participa a València al “VI Salón de Marzo”, organitzat per l'Assemblea permanent d'artistes del mediterrani marcant l'inici d'un important moviment de renovació de la figuració. Li preguntem si s’ha mantes fidel a la figuració, si mai ha estat seduït per l’informalisme o l’abstracció. "Artur Heras ha estat fidel a la pintura, i a les seues guies radials, amb una manera de treballar heterodoxa,  eclèctica, així com als materials. La imatge és molt important, com a dipositaria de la iconografia de la història. També la imatge arrancada o estampada sobre la fotografia, ha estat un reg sanguini durant tot el s. XX".


SALA PARPALLÓ i ELS PRIMERS ANYS DE DEMOCRÀCIA.
Patrocinada per la Diputació de València, des del seu principi en 1980, la Sala Parpalló amb Artur Heras com a director, va apostar sols per mostrar l’art contemporani en un temps en que a València no hi havia cap museu dedicat a l’art contemporàni –recordem que el IVAM compleix al 2019, els 30 anys)-. Heras recorda que sols hi estaven iniciatives privades com Galeria Val i 30, ó la Galeria Punto. Li preguntem on buscava, on mirava per portar una línia, en aquells anys tant trencadora artísticament, en València, i que va estar referent per a les sales d’exposicions de l’estat espanyol.

La pintura d’Artur Heras ha estat orientada cap a la reflexió del propi llenguatge de representació, on la profunditat es combina amb una fantasia depurada i brillant. La denúncia i la sàtira s'estableixen com a armes en la seva obra, especialment durant el franquisme, i han estat una constant al llarg de la seua trajectòria artística. Li preguntem com eren aquells anys, 60, 70, 80... en que tot estava per fer i hi havia tant de terreny que guanyar. “La Revolta estudiantil del maig del 1968 significa l’inici del canvis de models, que a Espanya s’inicien a partir de l’any 1975, quan acaba el dictador, havent llevat de l’escena a molta gent. L’any huitanta, quan la primera Diputació democràtica, es posa en contacte amb mi per obrir un espai dedicat a l’art contemporani, em trobe amb la possibilitat de construir una programació amb un pressupost molt modest, en un espai menut que ocupava planta baixa i primer pis, vinculat al teatre Escalante”.



LA GRAN RETROSPECTIVA D’ARTUR HERAS AL SEU POBLE, XÀTIVA.

A Xàtiva, Artur Heras ens mostra una ampla retrospectiva distribuïda en quatre espais expositius molt localitzats als seu centre històric, a la que trobem els seus inicis i la obra recent feta per a esta ocasió.

Sura com el desig i el destí en la memòriarecull la mostra de 50 anys de producció artística del pintor xativí Artur Heras. Una exposició comissariada per Toni Martínez des del 29 de març al 29 de maig de 2019. El títol és per a Artur Heras, “clar i fosc a la vegada, prou crític, amb un component poètic, i per a la gent que, li sura la memòria”. -Ens assenyala “surar”, és “flotar” en castellà”-. Gran part de la seua obra, ha de veure amb la memòria personal i col·lectiva. És també el motor, la motivació, el desig per satisfer la pròpia existència, la persecució d’accedir a “algo” que no és fàcil d’accedir, o que no es pot aconseguir. La frustració de no trobar la peça perfecta, és també allò que li provoca a continuar endavant i tractar-ho, donant-li validesa com a llenguatge i expressió.

La mostra divideix el seu contingut en quatre espais significatius del patrimoni històric artístic de Xàtiva. Alguns d’ells -Palau de l’Ardiaca i Capella de l’Assumpció a l’Hospital- s’estrenen com a espai expositiu.

La Casa de l’Ensenyança acollis la mostra ORIGEN, amb peces al·lusives al paisatge i paisanatge. Ha escollit el llocs expositius en funció del que havia d’exposar. “Origen” la trobem a l’escola on va iniciar els seus estudis, -huí seu del Museu de Belles Arts de Xàtiva- situat al seu barri molt a prop de sa casa. Ens assenyala els primers paisatges que va pintar, el carrer on va nàixer, els personatges, les fotografies i els primers gravats.

Al convent de Sant Domènec, es mostrà “MEMÒRIA”. Obres de gran format, amb pluralitat de formes, formats i materials que respon a la seua passió creativa i curiositat intel·lectual. La capella de l’Assumpció a l’Hospital Reial es transformà en un homenatge a Alfons Roig, mestre i amic. El sacerdot, i intel·lectual Alfons Roig va centrar els seus esforços a ensenyar, descobrir i donar a conèixer l'art modern i els corrents artístics d'arreu d'Europa. Va estar mestre en la vida i en la vocació artística d’Artur Heras. A l’exposició hi ha notables al·lusions al Convent de Llutxent, ens diu, “molt més públic i obert al públic que ara”, on després de ser el mestre, el trobava a Roig, per continuar un dels valors més importants per a una persona, l’amistat. Ens recorda que per Llutxent, amb Alfons Roig, van estar Joan Fuster, Juan Gil Albert, i naturalment molt artistes nacionals i europeus.

El Palau de l’Ardiaca, albergarà la mostra RibHeras, un tribut d’un artista xativí a un altre com és José de Ribera, l’Espanyoleto. Xàtiva, és la cuna de tots dos, i per tant Ribera, és un referent inevitable, que per a Artur Heras, cal projectar al mon amb Xàtiva i els seus bens patrimonials. És on trobem l’obra més recent d’Heras, feta per a esta ocasió, que parteix de “Las Furias” de Ribera.

Per fer esta macro-retrospectiva, “okupant” com dèiem, fins i tot, edificis que mai havien estat espais expositius, és altra forma de recórrer una trajectòria artística i descobrir llocs, en este cas a Xàtiva als que no accediríem d’altra forma. Artur Heras “Okupa” estos llocs per fer que l’espectador faja el recorregut circular pel seu traçat medieval i històric per admirar els seus bens patrimonials.


LA PROGRAMACIÓ EXPOSITIVA A VALÈNCIA, “EL BOTELLÓ CULTURAL”.
Per acabar li preguntem a Artur Heras, des de la seua experiència com a  gestor cultural als llunyans anys huitanta i la seua pròpia trajectòria artística, per la seua opinió respecte de l’actual programació expositiva a València. Ens diu que, “ha València i al mon en general, hi ha una voluntat epidèrmica, dominada per la qüestió mediàtica, salvant d’alguna excepció. En València, l’IVAM ha recuperat el sentí comú, però hi altres on trobem “botelló cultural” pendents més, d’eixir als mitjans de comunicació”.   

CONSIDERACIÓ FINAL:
Artur Heras és, fresc, directe, irònic, provocador, inconformista, revolucionari, innovador, surrealista, pop, multidisciplinar, crític social, crític i estètic del seu temps.

Com agitador gràfic, sempre ha destacat per un estil directe i depurat al mateix temps, espontani i contundent, resultant de compilar una posada en escena de temes i conceptes que ens acosten a un univers misteriós i complex, ple de missatges i descobriments.

Noticia relacionada:

XÀTIVA OFERIRÀ ELS DARRERS 55 ANYS DE LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA D’ARTUR HERAS