jueves, 14 de febrero de 2019

TEMPS ROC CANDELA AL CENTRE CULTURAL · ALCOI


Fins 28 de març

 

 

 

 

Com diu el propi Antoni Miró obrint el catàleg de l’exposició que podem veure al Centre Cultural d’Alcoi, transcorria l’any seixanta i escaigs, un grapadet de gent s’enfilava contra la corrent, érem pocs i calia aprendre molt, discutir-ho tot, fer i desfer i sobretot imaginar un “món feliç” que no coneixíem pas, i que hauríem de descobrir o inventar, endevinar-lo a força de cercar-lo i somniar. Del Trianon a l’Ideal, del Cementiri a Buida-oli.

De sobte apareix un personatge a escena que sembla un “Viking” i s’anomena Roc, ve dels Algepsars” de la vora del pont més antic de la ciutat dels ponts, (de les peladilles, les olives farcides, el café …), la ciutat que anant per davant molt de temps, ha arribat més prompte. Doncs bé, parlàvem de Roc que anava amb dos cavalls quasi blancs, d’aquí cap enllà, d’Alcoi a Gandia, de Barcelona a París, a Conca, y més que del cavaller, del Roc d’apeu que pinta, i pinta sempre, perquè pintar és un vici incurable i Roc, com tothom, té els seus defectes i virtuts, però en aquest conte no estem per alabances, i així li fem el retret pitjor, Roc no solament pinta sinó, que a més a més, és un pintor.

A Alcoi sempre és de nit, als seixanta i també als noranta, sempre o gairebé sempre és de nit, i per la nit s’ajuntem els mussols; Roc Alexandre, Ovidi, mussols varis i algun que altre òliba. Després de mils-i-una nit, un coneix les manies, els desficis, les preocupacions i devocions dels seus amics estimats, així com tanmateix la seua actitud vital, la seua enorme sensibilitat i bonança o el seu menys preu total per la societat de consum, els horaris establerts, la manca de llibertat i dignitat, la injustícia i tot allò que atempta contra ets drets inalienables de les persones, dels ocells, les formigues i el fonoll.

Roc és un producte “Made in Alcoi” de primera qualitat, exclusiu d’aquestes contrades, que solament pot amanir-se amb la matèria prima adient, amb tots els drets reservats (es recomana la reproducció total o parcial) i sense data de caducitat.

A Roc no li interessa quantificar l’oferta i la demanda, sinó qualificar els bens productius de l’esperit i del coneixement, per ofrenar-los al seu amor secretíssim i fidel: la Pintura.

Roc ha assolit la maduresa amb tanta tendresa i innocència que ens contagiarà sempre a tots els que anem per la vida a cor obert, segurs de que l’espècie humana albira un “mon
feliç” i millor, amb la cultura.