domingo, 10 de febrero de 2019

INTROSPECTIVA DE JOAN CASTEJÓN A LA LLOTJA SANT JORDI D’ALCOI


JOAN CASTEJÓN (Joan García Castejón, Elx 1945).

LLOTJA SANT JORDI D’ALCOI.
Hasta el 31 de marzo.

Per: JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. 
Historiador de l'Art. Postgrau en Educació Artística i Museus. Postgrau en organització d'exposicions, màrqueting i comunicació. Membre d'AVCA. Aso. Vciana. Crítics d'Art. Membre de l'ICOM-UNESCO. Consell Inter. de Museus.

La Llotja de Sant Jordi d’Alcoi ens ofereix l’oportunitat de contemplar amb deteniment una nova mostra retrospectiva de JOAN CASTEJÓN titulada INTROSPECTIVA. Dintre del programa de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani Universitat d’Alacant i l’Ajuntament d’Alcoi. A la inauguració van estar amb Joan Castejón, Antoni Miró artiste i artífex de la Càtedra que porta el seu nom, Carles Cortés Vicerector de Cultura, Esport i Llengües en Universitat d'Alacant, el poeta Miquel Cruz, Arminda García filla de Castejón i l’alcalde d’Alcoi Toni Francés.

Castejón inicia a partir de 2018, el projecte d’Obra Gràfica que ha permès a l’autor indagar sobre el moment final del procés creatiu i difondre la seua obra. Abans, al 2017 havíem pogut aprofundir a l’exposició que va organitzar la Fundació Chirivella-Soriano i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la retrospectiva mes important dedicada a l’autor en les últimes dècades. També al 2017 va participar en una exposició col·lectiva internacional en el Museu HR Giger a Gruyéres (Suïssa).
En 2013 havia realitzat una exposició en l’Auditori de la Mediterrània de la Nucia “Cercant la llum” i participa en l’exposició col·lectiva “La imatge fantástica” (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana) a València i Alacant. Posteriorment participa en el projecte sobre Art fantàstic espanyol lrudi fantastikoa/La imatge fantàstica en el
Kursaal de Sant Sebastià en 2014. En 2016 exposa en el Museu d’Art Contemporani d’Elx (MACE) i treballa en una escultura sobre Miguel Hernández.

En recórrer la «Introspectiva» de Joan Castejón entenem que, "la seva vocació és més poderosa que un mateix". El mateix Castejón ha escollit detingudament les obres amb les que volia mostrar cada època.

Els dibuixos de Castejón, no són simples esbossos, són en general les obres acabades i rubricades amb la seva signatura. En el dibuix de gran format unes vegades, o formant part de magnes políptics, és on reconeixem el seu mestratge, el més de mig segle dibuixant des d'aquelles primeres exposicions de l'any 1966 a la Galeria Elia de Dénia i la Mateu de València. Quan tenim la sort de veure-ho dibuixar, ens fa creure que en el paper, hi ha la figura que vol extreure. Amb el tou del dit polze de la mà dreta, va acariciant la superfície, amb la mateixa seguretat i delicadesa que empra qualsevol persona per eixugar les llàgrimes del seu interlocutor. Aquesta serenitat, assossec, tendresa, és la que transmeten la majoria de les seves figures, moltes vegades retrats.
 
Per als qui com Castejón, es mouen amb total llibertat entre el dibuix i l'escultura, disciplines imprescindibles l'un per l'altra, cauen de seguida en el compte de la innata facilitat que Castejón, té per veure la tridimensionalitat de qualsevol figura. Li és indistint modelar amb fang, la seva primera vocació artística, o traduir-la bidimensionalment. En tot cas, els dibuixos de Castejón, surten del paper amb la mateixa facilitat i elegància amb que les escultures eren alliberades dels blocs que escollia Miguel Ángel.

Fins i tot, quan ens clavem davant dels petits dibuixos que va fer durant el seu empresonament, notem la fredor de la captivitat, la desolació dels confinats, la resignació de la condemna injusta. Transcorregudes dècades des de l'execució d'aquesta, l'obra de Castejón abasta molt més del que en aquell moment pretenia. Aquells 2000 dibuixos carceraris, inclosos almenys 400 retrats, són avui la crònica cultural i filosòfica d'aquells dies en què l'amor, la por, la llibertat, la pau, la història, la guerra o la soledat van trobar el seu espai. Aquests temes guarden una estreta vinculació amb l'ésser humà i amb la realitat de la nostra època i són plasmats per l'artista per fer-nos partícips del seu discurs vital.

Volem assenyalar amb motiu de la «Introspectiva» de Joan Castejón que vam visitar ara a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, el moment en què Joan Castejón va ser detingut en una manifestació d'estudiants celebrada l’1 de maig de l'any 1967. Va ajudar a escapar a un altre mític pintor, Monjalés postergant a més de quaranta anys d'exili a Bogotà, mentre que Castejón va romandre privat de llibertat fins a l'any 1970. Tres interminables anys que van truncar la seva formació acadèmica. Un trienni que va significar a nivell internacional, el principi de les protestes i canvis en la societat moderna, implicant amb si una sèrie de transformacions que es van succeir tant en la vida quotidiana com en el medi artístic. El poder de la paraula, la imaginació i la creativitat van adquirir un valor i una importància que, encara que latents, fins llavors havien romàs ocults. Al moviment estudiantil, es van sumar sindicats i obrers, alguns dels intel·lectuals més importants del moment van exercir com a veu i suport de la causa i van simpatitzar amb la revolta sociòlegs i filòsofs, tots a excepció dels actors de la repressió afavorida pel Caudillo Francisco Franco .

A la mostra que podem visitar a Alcoi fins el 31 de març, es poden observar, l'empatia en algunes de les seves sèries més interessants com les dedicades al món de la literatura o la pintura, els homenatges a Antonio Machado, Miguel Hernández, Cervantes, Goya i Picasso. Destaca també la seva sèrie "40 anys d'història" al voltant del final del franquisme. A més, es presenta un conjunt representatiu de les seves escultures en bronze, la seva faceta menys coneguda. Artista autodidacta Joan Castejón ha desenvolupat una tècnica que avui en dia és estudiada per molts joves artistes que assisteixen als seus masterclass a Alacant.

Joan Castejón ha mantingut una estreta i compromesa relació amb l’obra seriada. Relació intermitent que l’ha portat a investigar les diverses tècniques de gravat, serigrafia, múltiples en bronze, etc. fins al seu projecte actual d’Obra Gràfica que es pot contemplar en aquesta mostra, en paraules d’Arminda García al catàleg de l’exposició.

Castejón ha situat el material gràfic, junt amb les altres disciplines que treballa: el dibuix, la pintura i l’escultura, en la dignitat natural de l’objecte artístic capaç d’endinsar-nos en l’experiència estètica.

Respecte a les possibilitats de difusió i de democratització de l’art, en esta nova experiència, gràcies a les noves tecnologies, com en tantes sèries que han recolzat moviments socials, Castejón ha fet servir en pos de la divulgació de l’art, els avanços dels seriats gràfics.

L’univers de l’obra gràfica s’ha expandit exponencialment en els últims anys gràcies a les tècniques digitals d’última generació que ja hi són en les col·leccions dels museus més importants del món i en les tendes dels mateixos museus com fidel reproducció de les obres.

Castejón ha pres este testimoni tecnològic, l’alquímia genètica digital que clonifica obres d’art i li l’ha presentat als seus dibuixos. Les obres d’este projecte són intervingudes quan tornen al estudi com a filles clóniques dels dibuixos originals, il·luminades, enceses, amb el contacte directe del paper amb el dit encerat i transformades en quasi originals.

I com demanant-ho d’a poc, apareixen dibuixos des dels 60. La retrospectiva/introspectiva gràfica ha involucrat l’autor en un estat paregut al de la tasca restauradora: un exercici de recapitulació, tornant a passar el polse encerat per un camí obert temps enrere, amb una subtil però poderosa diferència en actualitzar cada passeig: la mirada més madura…

La introspecció no és un camí planer, no vol correcció sinó l’espai suficient per a desplegar-se de nou i tornar a codificar-se. La història personal de l’autor s’ha vist transformada, els fets viscuts estan inserts en un conte més ample, amb més llum i l’obra aguaita sentiments depurats que no s’havien vist abans.

Pocs documents tan fidels com els treballs que presenta esta mostra per fer un relat de la memòria històrica. Un relat que ens convida a mirar des d’allí on el passat ens ajuda a créixer.