martes, 19 de febrero de 2019

«INTANGIBLES, NARRATIVES DE L'ABSÈNCIA» AL CENTRE OVIDI MONTLLOR · ALCOI


Fins el 28 de març

«INTANGIBLES, NARRATIVES DE L'ABSÈNCIA»  UN PROJECTE ARTÍSTIC PLURAL

Cinc artistes presenten cinc projectes anàlogs, però en paral·lel i que exploren els postulats de les seues investigacions més immediates. Cinc propostes expositives diferents i individuals, que aborden la investigació i el quefer artístic des de diferents mètodes de producción i que sorgeix com a resultat de la investigació, anàlisi i experimentació, tant de la materia com dels diversos procediments i processos utilitzats en la creació artística.

Cadascuna d’aquestes personals poètiques sintetitza el sentit íntim i profund de l’art. Allò que no es pot tocar, gairebé impossible de definir, però que expressa de manera singular els sentiments i emocions humanes, de vegades des de la subtilesa, altres des del compromís i sempre des del misteri.

Fragments, matèria, cossos i mites mostren que l’absència es materialitza en subtils ombres, en la petjada que deixen les diferents obres.

Els resultats, es configuren com una reflexió del univers personal de cadascún dels artistes.

Alissia (María Penalva), planteja una anàlisi i adaptació de diferents mitologies femenines en un context contemporani prescindint de la seua arrel pejorativa. Mitjançant el brodat, els fils, el poder expressiu de la línea o la creació des de l’argila o la fusta intenta reflectir que les dones no són bones o dolentes, sinó, en essència, persones, en una direcció molt més intangible, àmplia i coherent amb el nostre temps. Reinterpreta i reelabora, amb un llenguatge artístic propi, una nova simbologia d’arquetips, deïtats i trilogies femenines integrant-les en diverses figures mitològiques i paisatges existents heretats de la societat heteropatriarcal, i els plasma
en una nova creació artística reivindicativa de l’essència de cada persona, reivindicant l’intangible de la mateixa i l’absència d’etiquetes heretades per qüestions de gènere o sexe.

En l’obra de Juan Fco. Martínez Gómez de Albacete, podríem parlar que el fragment és elevat a obra on el desig pel que no existeix, l’anhel del que es absent, pot estimular la nostra imaginació i la intel·ligència reconstructora, potenciant l’essència d’un tot ara incomplet, però infinit en possibilitats estètiques. Possibilitats que transiten per un cos indeterminat
i on tota identitat i singularitat es caracteritza precisament per no ser més que un fragment d’un atles inacabat, infinit, de jocs d’homogeneïtats i heterogeneïtats.





Imma Mengual, conceptualitza i genera la seua obra creuant contínuament la prima línia espai-temporal de la normalitat-anormalitat, atraient els seus discursos cap als límits normatius que imposa la societat (des de la microsocietat familiar fins al macro-cosmos social). Una línia difusa, canviant i convencional que deixa fora dels seus límits a qui no acata les seues normes. Mengual presenta ací una obra que s’expressa a través dels processos que l’originen com a analogia de la construcció del jo-gènere, desplaçant sinestèsicament l’ésser i el sentir de la identitat de gènere a ossos, alguns d’ells sobre llenços invertits.

David Vila, centra el seu estudi sobre el cos i els seus distints procesos d’evolució. Utilitzant diverses estratègies i materials sobre els quals destaca el metall fos, genera la seua obra amb el cos com a principal protagonista conceptual i material. D’esta manera ens invita a la reflexió cap al propi ser contemporani i la busca d’identitat, utilitzant recursos centrats en l’àmbit escultòric, però abordant altres disciplines com la instal·lació i la performance. El seu univers plàstic personal aborda l’expressió de les pulsions humanes més intimes, acostant a l’espectador a les zones més ocultes del ser. Un ser viu, en constant regeneració.

M.ª José Zanón, encamina la seua proposta cap a una exploració i anàlisi de les distintes qualitats expressives que posseïxen els materials al ser manipulats per mig de distints processos tècnics. Tot un delicat treball de laboratori dut a terme per a així oferir en cada una de les seues obres les qualitats sensibles dels materials i mostrar-nos-els més vulnerables i expressius. De l’abstracció, entre el simbòlic i la realitat, es mouen les escultures de M.ª José Zanón, obres que per mig de formes netes, senzilles però sòlides, murmuren subtils històries que a vegades criden, a vegades sospiren, i altres dialoguen amb l’espectador, estremidors relats que només es perceben amb els sentits, i que, sempre, transmeten emocions.

MARÍA MARCO
Doctora en Història del Art.
Tècnica Superior de l’Arte, Seu ciutat d’Alicante.

BIOGRAFIES.

M. José Zanón [Valencia, 1970]
Llicenciada en Belles Arts, Especialitat Escultura, per la Universitat Politècnica de València, obtenint el títol de Doctora per la mateixa Universitat anys més tard. Actualment és Titular d’Universitat, donant classes com a professora d’escultura en la Facultat de Belles Arts d’Altea, UMH. Artista plàstica autora de nombroses exposicions, té a favor seu un gran nombre de premis artístics de caràcter nacional.

Juan Fco. Martínez Gómez de Albacete [Abanilla, 1983]
Actualment resideix en esta ciutat, on té el seu estudi i taller com a artista plàstic, encara que desenvolupa part del seu treball com a docent a Alacant, sent Doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Elx dins del programa de Territoris artístics contemporanis, Llicenciat per la Facultat de Belles Arts d’Altea, amb especialitat en escultura, i Tècnic Superior en Arts aplicades a l’Escultura per l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Múrcia. Actualment és el responsable de l’àrea d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea (UMH).

Imma Mengual [Dénia, 1962]
Escultora, investigadora i docent. Doctora en Belles Arts, desenrotlla el seu treball docent en l’àrea d’escultura de la facultat de Belles Arts [Universitat Miguel Hernández d’Elx] on forma part a més, del grup d’investigació consolidat “FIDEX-Figures de l’excés i polítiques del cos”; i desenvolupa una línia personal de treball que gira entorn de les gràfiques mentals en sers fora de norma, que conformarà el corpus de la seua tesi doctoral.

David Vila [Xàtiva, 1984]
Doctor en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández. Professor d’Escultura, especialitzat en Fosa Artística, de la Facultat de Belles Arts d’Altea. És a més membre del col·lectiu artístic ‘Projectos Poplíteos’, que s’encarrega de la revisió de l’individu com ser solitari/comunitari des de l’àmbit de la performance, generant obres que transiten des de l’escultura; el cos com a suport; fins a desembocar en les arts escèniques contemporànies.

Alissia [Crevillent, 1970]
Alissia es defineix com “autora i perpetradora de mons paral·lels i desquiciats” mitjançant la paraula i / o la imatge en diferents suports. Alissia quan escriu és Maria Penalva. Doctoranda en Art, al Departament de Doctorat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universitat Miguel Hernández. En aquests moments desenvolupa tasques de recerca a la facultat de Belles Arts d’Altea i és Artista Resident a l’IES Andreu Sempere d’Alcoi. Titulada superior en Disseny de Producte (itinerari d’Il·lustració Tèxtil) per l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi i Màster Universitari en Formació de Professorat de la UMH.

COMPARTEIX-HO AMB ELS TEVES AMISTATS