VIDEOS de Sinergias4G Contacta: info@sinergias4g.com Edita: Sinergias4G Artes Visuales QUIENES SOMOS.

Puedes buscar todas las entradas publicadas en Sinergias4G Artes Visuales por Artista, Autor, Museo, Galería, Asociación, etc.

Buscar por palabra en Sinergias4G

viernes, 15 de febrero de 2019

EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI D'ALACANT REPASSA EL NAIXEMENT DE L'ART CINÈTIC



La qüestió del moviment, de la llum i de la seua representació travessa la història de l'art. En 1955, se celebra a la galeria Denise René de París l'exposició 'Le Mouvement', per iniciativa de Pontus Hulten i Victor Vasarely, amb obres que es mouen o són mogudes de Yaacov Agam, Pol Bury, Alexander Calder, Marcel Duchamp, Jesús Rafael Soto, Jean Tinguely, Robert Jacobsen i Victor Vasarely, un esdeveniment que serà considerat com l'acte inaugural de l'art cinètic.

Precisament en 1955, a París, en el X Salon des Réalités Nouvelles, Eusebi Sempere presenta els relleus lluminosos, objectes que integren la llum i el temps en un moviment intermitent. 'Llum i moviment', en aquestes noves obres, irromp com una força viva, materialitzada i ja no només representada.

El Museu d'Art Contemporani d'Alacant, amb el suport de l'Ajuntament d'Alacant i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, obria aquest dijous, 14 de febrer, l'exposició 'Llum i moviment. L'avantguarda cinètica a París (1955-1975)', comissariada per Marianna Gelussi i Jordi Ballart.

L'exposició reuneix més de 20 peces d'artistes representatius de l'art cinètic, moviment sorgit a París en 1955. 'Llum i moviment' obri una perspectiva sobre la rica vivacitat d'aquesta tendència internacional en l'actiu context parisenc, la influència de la qual alimentarà també el debat artístic espanyol, centrant-se en el període entre 1955 i 1975 durant el qual el moviment conquista el seu apogeu creatiu i el seu més alt reconeixement.

L'exposició és una oportunitat per a reconéixer alguns dels protagonistes d'aquesta avantguarda com ara Marina Apollonio, Pol Bury, Alexander Calder, Carlos Cruz-Diez, Ángel Duarte, Marcel Duchamp, Horacio García Rossi, Julio Le Parc, François Morellet, Jordi Pericot, Nicolas Schöffer, Francisco Sobrino, Jesús Rafael Soto, Joël Stein, Takis i Victor Vasarely. Les seues obres, provinents de col·leccions privades, galeries i institucions parisenques, ressonaran i s'enriquiran en diàleg amb l'excepcional col·lecció d'obres cinètiques del MACA, donació d'Eusebio Sempere.

La 'mouvance' cinètica es desenvoluparà a Europa com una espècie de constel·lació internacional formada per una nova generació d'artistes que, a partir dels anys cinquanta, treballen de manera independent o en grups entorn de les mateixes problemàtiques: en reacció amb l'informalisme i el 'tachisme', decideixen transformar radicalment l'art oposant-se al mite de l'obra d'art, objecte únic definit i totèmic destinat a una elit, expressió personal de l'artista, geni creador reclòs en la seua torre de marfil.

Aquests artistes de nou encuny volen modernitzar l'objecte artístic, obrir-lo a la realitat integrant nous materials i tècniques industrials; en una perspectiva social, produir art per a un públic més ampli, un art participatiu, i modelar així un nou rol, actiu, per a l'artista i l'espectador. Disseminats per tot Europa, els uneix una acció intensa de difusió i divulgació: escriuen, participen i organitzen nombroses manifestacions internacionals, funden revistes, galeries i espais expositius.

Dins d'aquesta constel·lació, París brilla com un centre particularment actiu animat per la presència de nombrosos artistes de diferents països europeus i d'ultramar. En l'efervescència d'aquests anys, la galeria Denise René constitueix el punt de referència sòlid d'aquesta avantguarda, lloc de trobada, guia i sosteniment. A París, i sovint a Denise René, estarà vinculat el destí d'alguns dels principals exponents cinètics espanyols: Equipo 57, Jordi Pericot, Eusebio Sempere i Francisco Sobrino.

Rere els passos de pioners com Naum Gabo, Antoine Pevsner i László Moholy-Nagy, Marcel Duchamp i Alexander Calder, integrant el moviment i la llum, els artistes proposen una nova visió de la realitat en la qual res és fix i definitiu i tot és indeterminat i inestable, en moviment constant: les obres viuen el present, canvien, mai s'esgoten. Aquesta espurna vital es manifesta sota diverses formes, en un moviment real o virtual (és a dir, que ocorre únicament en els nostres ulls) o en una metamorfosi que segueix el desplaçament i la interacció de l'espectador.

El moviment encarna la nova relació mútua, física i emotiva, entre espectador i obra, és un 'mouvement émouvant', com el descriu Vasarely en 1955: les obres són cossos vius que es reflecteixen en el cos en moviment de l'espectador i entren en relació amb aquest, el converteixen en actiu, conscient.