martes, 4 de diciembre de 2018

«TEMPS D’ART 2018» INAUGURA LA CÀTEDRA ANTONI MIRÓ AL MUSEU DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT (MUA)


Estarà oberta al públic fins al 13 de gener, amb obres plàstiques de les tres artistes seleccionades: Mercè Díaz, Luisa Pastor i Silvia Viana.

El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) inaugura l’exposició «Temps d’art 2018», a les 19 hores, a la sala El Cub. La mostra està integrada per les obres plàstiques de les tres artistes que van ser seleccionades en la primera convocatòria de beques, en l’apartat producció d’exposicions, llançada per la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani i la Fundació Banc Sabadell.

Les creadores, Mercè Díaz, Luisa Pastor i Silvia Viana, van resultar beneficiàries d’aquestes beques i ara presenten les seues obres en el Museu Universitari. Mercè Díaz presenta el projecte «Memòria i identitat», una reflexió que vincula el temps amb l’espai habitat/deshabitat a través d’un llenguatge multidisciplinari (pintura, fotografia, escultura i obra gràfica). Amb la proposat «Cossos de fàbrica», Luisa Pastor recupera una sèrie de documents de l’època de la Revolució Industrial a Alcoi a partir dels quals es pot (re)construir i visibilitzar una memòria alternativa i d’arxiu visual a través de la fotografia, el collage, els mapes o els textos. Per la seua part, Silvia Viana mostra, a través de la proposta, «Soldats», una pintura de crítica social, una mirada cap al soldats, homes i dones, que qüestionen l’ordre establit i lluiten per defensar i crear una societat més justa i igualitària.










La Càtedra Antonio Miró d’Art Contemporani
Carme Jorques, Antoni Miró y Mª Dolores Mula en la inauguración
Es va crear l’any 2015 amb l’objectiu de promoure i contribuir al coneixement i a la difusió de l’art contemporani, especialment el valencià, gràcies a la col·laboració entre la Universitat d’Alacant, l’artista Antoni Miró, l’Ajuntament d’Otos i l’Ajuntament d’Alcoi. La càtedra va nàixer amb la voluntat de ser un nucli de reflexió, debat, recerca i divulgació en el camp de l’art plàstic contemporani, així com de les seues relacions amb el pensament i amb la resta de manifestacions artístiques: literatura, música, o cinema, entre altres. La Universitat d’Alacant, a través Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani, i en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, va convocar a mitjan 2018 vuit beques per a la investigació i producció d’exposicions. Tres de les ajudes s’han destinat a la producció d’exposicions en concepte de materials i publicació del catàleg, tres més per a la investigació teòrica, crítica o històrica de l’art contemporani, i dues per a investigar sobre les diferents activitats desenvolupades per l’Antoni Miró.

MERCÈ DÍAZ presenta el projecte "Memòria i identitat", una reflexió que vincula el temps amb l'espai habitat/deshabitat a través d'un llenguatge multidisciplinari  amb obres fetes amb pintura, fotografia, escultura i obra gràfica.

MERCÈ DÍAZ
SILVIA VIANA
Per la seua part, SILVIA VIANA mostra a través de la proposta "Soldats" una pintura de crítica social, una mirada cap als soldats, homes i dones, que qüestionen l'ordre establert i lluiten per defensar i crear una societat més justa i igualitària.

El projecte artístic “Cossos de Fàbrica” de LUISA PASTOR , fruit de la beca d’Art Contemporani de la Càtedra Antonio Miró de la Universitat d’Alacant i la Fundació Sabadell, és una proposta plàstica i conceptual que, des d’una disciplina artística multidisciplinària –fotografia, cartes comercials, fil, paper o fotocollage–, pretén construir un dispositiu polític i poètic, des d’on donar veu als centenars de persones que han treballat en les fabriques d’Alcoi, en l’època de la Revolució Industrial, especialment, a les dones i els xiquets que, segons l’historiador Pedro María Egea Bruno, esdevenen les forces mitjanes que aconsegueixen tirar endavant el treball de la fàbrica. Així, a partir d’una proposta artística amb fins expositius, la meua intenció és investigar el cos de l’obrer, com a força de treball: “cos de fàbrica, de taller, d’obra, d’oficina”, en paraules de filòsof francès Jean-Luc Nancy, per crear una sèrie d’obres, a partir dels conceptes de ‘petjada’, ‘absència’, ‘espectre’ o ‘fantasma’, que recullen el testimoni de la memòria i el dolor de l’absència, que porta amb si l’inevitable pas del temps. I en aquest context, travessat per diferents dispositius de poder, el cos de l’obrer perd la seva singularitat irreductible, per esdevenir una simple mercaderia, sotmesa a les demandes productives del sistema capitalista.
LUISA PASTOR